Català Español* Français* English*

En record a Maria Cobarsí

Foto de: D.B. publicada a El Punt Avui dimarts 13 d'agost de 2013

Quan ahir al migdia vaig conèixer la trista noticia del traspàs de la Maria Cobarsí, em van envair els records de molts moments compartits amb ella durant l'organització del Girona, Temps de Flors del passat 2012. Lamentablement, la que va ser la meva primera edició com a responsable municipal de l'esdeveniment fou l'última en la qual la Maria va poder participar de manera activa, com ho havia fet des de l'inici del festival fa més de 58 anys.

Jo coneixia l'exposició com a veïna de Girona i ella, junt amb la resta d'actuals organitzadors, em va explicar la seva història, em va transmetre els seus valors i em va ensenyar a estimar, encara més, un festival que és, sense cap mena de dubte, únic al món.

La Maria ha aconseguit que durant deu dies es fusionin els valors que són símbol de la nostra terra: l'esforç i el sacrifici compartit, el respecte, la il·lusió, l'orgull i sobretot l'amor a la nostra ciutat, Girona. Sense la feina i dedicació de la Maria, no hauria estat possible el reconeixement que avui tenim no només a àmbit nacional sinó a àmbit internacional. Esforços com el seu han contribuït a promocionar la ciutat més enllà de les nostres fronteres. Gràcies a Temps de Flors, la prestigiosa revista americana National Geographic va escollir la nostra ciutat com una de les 10 millors destinacions turístiques del món per visitar el 2012.

Avui és un dia trist per tots nosaltres i és de justícia agrair públicament tot el que la Maria ha fet per la nostra ciutat.De ben segur que la presència de la pionera i impulsora del festival Girona Temps de Flors continuarà amb nosaltres en les properes edicions de l'exposició. És per això que des d'avui mateix l'equip de govern, en diàleg permanent amb els grups polítics de l'Ajuntament així com amb la resta d'organitzadors i col·laboradors, treballarà perquè en l'edició del 2014 la figura de la Maria Cobarsí tingui el reconeixement i l'estima d'una ciutat que mai li podrà agrair el que ha fet per tots nosaltres.

Moltes gràcies, Maria.

Sra. Coralí Cunyat i Badosa
Regidoria delegada de Turisme i Comerç

A Maria Cobarsí

Tot just conèixer-la l'any 1958, a Sant Pere de Galligants, vaig veure que Maria Cobarsí era persona amb qui es podia parlar. No pas de tot, però. Seguidora de José Antonio, les seves arrelades idees socials i polítiques engendrades en el Glorioso Movimiento Nacional, no admetien discussió. Situat jo ben bé a l'altre extrem, sols quedava una solució si volíem relacionar-nos: no parlar-ne! L'acord tàcit ha durat 55 anys! En morir el cabdill, la nova perspectiva política va fer moderar la seva actitud, no pas les seves conviccions. El secret de l'equilibri de la nostra relació ha estat senzill, basat en dos principis bàsics: el respecte absolut per a les persones i les seves idees i l'amor a les flors.

Aquesta mena de ram eteri, ha lluït any rere any, dintre del gerro amic que és la ciutat de Girona, la nostra enamorada. Quantes nits l'he recollida a la plaça dels Jurats i hem baixat per la Força, solitària i silenciosa, oint el trepig dels nostres passos. Inevitablement, cada any, sortia el problema: d'un pressupost d'onze o dotze milions de pessetes, dos o tres dies abans d'inaugurar no teníem ni un ral. Sols les promeses d'ajuda, algunes de les quals arribaven amb nou o deu mesos de retard. Un crèdit avalat per tots dos era cada any el tapaforats. Ha tingut esperit gairebé militar amb el tracte amb la indisciplinada legió de col.laboradors que sempre ha mantingut a ratlla.

Els últims anys, sols el cor, rodejat de la seva figura envellida, treballava dins d'aquell niu de cigonyes, des del qual menava bona part de l'exposició. Els mitjans de comunicació que requerien la direcció, en veure la Maria dins del reducte, creien que era una broma o una burla. A ella la divertia! "Senyor periodista: passi, passi...", els deia. Ens ha deixat: el seu cansat i atrotinat esquelet ha dit prou. Les idees i els treballs fruit de la seva desinteressada actuació seguiran essent norma per a les lleves de gent jove i ara ja experimentada que han anat accedint a l'exposició. Amb tot, se sentirà moltes vegades de boca de les seves deixebles, ara dones fetes: "La Maria ho faria diferent..., la Maria, la Maria...", i mil i una més. Ella, esposada amb l'exposició, hi feia vida matrimonial uns dos mesos a l'any. La resta era un festeig cast i virtuós.

Trobaré a faltar les mil i una trucades per telèfon: a totes hores del dia o de la nit: "Marca, tenim problemes. No tenim ni un ral!" Com sempre! Descansa en pau, Maria. De la nostra llavor sembrada, n'han sortit arbres corpulents i plançons reeixits que l'Ajuntament conrea intel·ligentment. L'exposició que somniàrem i férem, és ara adulta i imparable. No has pas de sofrir per la seva continuïtat. Descansa merescudament en pau. Adéu, Maria, adéu.

Sr. David Marca
President de l'Associació Amics de les Flors des de l'inici

Maria: que allà on vagis t'acullin com en el teu "Girona, Temps de Flors"

Dels meus 52 anys d'història, tu has format part d'uns 45, i això em dóna el dret de dir que avui he perdut una vella amiga.

Tu has fet que molts de nosaltres somniéssim. Gràcies per haver cregut en els nostres somnis. Somnis que varen començar com una aventura de joventut, però que s'han convertit en una sòlida relació entre "el jo, la pedra i la flor".

Uns somnis que fan que cada any tinguem, per uns dies, una relació íntima amb diferents indrets de la Girona Vella; una relació que fa que cada any sigui únic, especial, i això, vulguis o no, ha acabat enamorant "el jo, la pedra i la flor".

Un munt de somnis que s'han fet realitat gràcies que els uns somnien i els altres componen les flors amb autèntica harmonia; l'un que s'enfila per lligar-ho més amunt, l'altre, sense dir ni tan sols el seu nom, es disposa a traginar l'aigua que la flor necessita per lluir tot el seu color.

Somnis que molts no haurien fet realitat si no fos per l'anònim pal de paller que amb la seva constància de molts anys ha fet que, d'una primera flor, en sortís l'autèntica exposició de Girona, Temps de Flors. I això, vulguis o no, ha acabat enamorant "el jo, la pedra i la flor". I aquest pal de paller porta el teu nom, Maria Cobarsí. I, tranquil·la, que pel seixantè aniversari de Girona, Temps de Flors, com tu has dit fins a última hora, la fotrem grossa.

Maria, bon viatge, i que els estels siguin les teves flors.
Gràcies per tot.

Sr. Ignasi Casadesús i Casadevall

Plaça del Vi, 1
17004 GIRONA
Tel. 972 419 010